Blogia
uNa NoVa HisTòRia

Romeo i Julieta de William Shakespeare

Romeo i Julieta de William Shakespeare

Miro una pel·lícula, Romeo i Julieta, la versió moderna protagonitzada per en Leo di CAprio. He pogut mirar 15 minuts abans de començar a pensar en que aquesta pel·lícula pot amb mi... Sento aquell amor, aquells balls, aquella inhibició de dos joves davant la imposició social.

Perquè cal veure una peli per entendre que tot el que ens envolta és una obra de teatre? No cal anar més lluny, una obra de teatre en la que cadascú és el director, cadascú viu intensament l’èxit i el fracàs de la seva obra, i veiem, sense poder-ho aturar, com la nostra obra a vegades tria per si mateixa el camí a seguir...

 Intentem manar una obra desbocada, perquè ningú, i repeteixo, ningú és capaç de controlar la seva pròpia. I n’hi ha, pobres, que proven no només de controlar la seva sinó també aconseguir dirigir obres d’altres persones com nosaltres.

I no és just? Alguns serien capaços de dir que el que no és just és no poder controlar més d’una obra, mentre que d’altres cridarien al cel només per no poder amb la seva. Un món de contradiccions, aquest, on tothom lluita per no viure el que ell mateix ha esdevingut. Lluitant contra la por i el desig, contra la fermesa i la fragilitat... segueixen doncs les contradiccions.

Vivim si, però volem viure el que vivim? Difícil pregunta amb múltiples respostes. Tots podem tenir-ne una i ningú té la certa. Cada obra té el seu final i cap de nosaltres, desgraciats directors... mai sabrem com ha d’acabar la nostra obra abans que acabi.

i fins aquí per avui...

moi

0 comentarios