El girasol
En un camp ple de girasols on tots miren, com sempre, cap al sol, hi ha un error, un d'ells, no fa el mateix que els altres, no mira el sol, girat, espera, pacientment, el moment en que el sol passi pel seu davant. Els altres se'l miren, no entenen la seva obstinació, per què mantenir aquesta posició poden gaudir de la llum durant moltes més hores. Ell és manté ferm, espera, sabent que quan el sol passi l'escalfarà i no li caldrà fer el que tots fan. Ells dubten, no ho entenen, si sempre s'ha fet així perquè no s'ha de seguir fent igual? Els altres dubten i ell es manté ferm.
Poc a poc el sol gira, el camp de girasols segueix el rastre de llum i es mou amb total tranqulitat seguin el seu curs, el curs que sempre ha fet.
El girasol segueix en la seva posició, i reb al seu moment, la llum del sol.
L'endemà un segon girasol, cansat de viure la mateixa vida, un dia rere l'altre, decideix posicionar-se de manera diferent. No igual que l'altre, però si que apartat dels rajos de l'astre ataronjat que culmina el cel.
Poc a poc aquell camp de girasols comença a diferenciar-se de la resta. Cada un dels girasols, adquireix una posició pròpia. Un grup, intentant mantenir una unitat inexistent i artificial, demana tornar a la posició original a alguns d'aquests girasols. Ja és tard...
Un cop ens n'adonem de que la llum arriba sigui quina sigui la posició comencem a ser nosaltres mateixos, comencem a ser un girasol i no un camp d'aquests, comencem a ser. Simplement.
Tant de bo tots els camps de girasols vegincom més aviat millor que tot i que sembli una necessitat, el sol sempre arriba i mai ens deixa, podem ser nosaltres mateixos.
Qrlt
1 comentario
Xanos -