Llibertat

Era de nit, unes gavines havien fet el niu sobre un teulat molt a prop de la platja, en el silenci d'aquell vespre es sentien noves vides, dels ous havien sortit les cries i feien un soroll ben agut que arribava fins al passeig que hi havia just a tocar de la sorra.

La gent que passava corrent, parlant, escoltant música o mirant el mòbil no hi posava cap atenció.

Les gavines, esperaven el final del dia per acostar-se a la platja i trobar allà qualsevol cosa que servís d'aliment.

Però aquell dia no hi va haver final del dia. Poc a poc aquella nit es va anar acumulant un munt de gent a la platja. Persones i més persones arribaven de tot arreu, es treien les mascaretes i s'asseien a la sorra tot parlant, somrient i explicant mil anècdotes dels temps viscuts darrerament.

La platja plena, grups de persones menjant, rient i escoltant música. Algunes persones fins i tot amb un gran atreviment entraven a l'aigua, començaven a sonar guitarres i tot d'instruments. La gent ballava.

Va passar tota la nit i va ser el moment de sortir el sol. Tothom a la platja va fer silenci. La llum ataronjada apareixia per l'est i il·luminava com mai el cel, el primer cel, el primer moment. L'esperada llibertat.

Tota la platja es va unir en un gran i fort aplaudiment, abraçades i plors, crits d'alegria i d'amor, petons i mirades. L'esperada llibertat.

Com si estiguéssim en una festa les mascaretes que tothom tenia van començar a volar pels aires. L'esperada llibertat.

Es va fer de dia i tothom va marxar, amb un somriure. Havia arribat, per quedar-se semblava.

Una de les gavines va baixar a la platja, va recollir algunes restes de la nit que podien servir d'aliment i va tornar al niu a alimentar les seves cries, va començar.