Blogia
uNa NoVa HisTòRia

Paradís

Buscava el paradís ja feia temps. Ella vivia sense trobar un camí. Ella vivia sense veure com el cel s'obria després de de cada una de les tempestes per tal d'oferir-li els secrets més encantadors i preciosos.

Buscava el paradís ja feia temps. Ell vivia sense trobar el camí. Ell vivia sense veure com el cel s'obria després de cada una de les tempestes per tal d'oferir-li els secrets més encantadors i preciosos.

 

I va arribar el dia, ell ho va entendre i ella també. El paradís a tocar de les mans. Un camí a fer junts. Perquè sense haver dos no pot existir un. Perquè sense la vergonya, els somriures, els badalls i les situacions i sensacions, sense tot això no hi havia paradís.

I el buscaven, lluitaven molt, passaven per moments increïbles i per moments difícils, per moments genials i moments de gran dificultat. I els passaven...

I d'aquí això:

Era al matí, moment de despertar-se i estava esperant com cada dia que sonés el despertador, era hora d'aixecar-se i no sonava. Encara amb els ulls tancats va palpar la tauleta de nit on sempre quedava carregant el mòbil i no hi havia tauleta. 

Seguia amb els ulls tancats i va optar per seguir amb els ulls tancats i girar per dormir una estona més. La son li podia...

I va girar el cos lentament. I sentia com el cos no pesava, com l'aire l'envoltava. La sensació era bona. Va obrir els ulls. Va veure on era, un espai ple de llum, inimaginable, ple de colors i ple de sentiments i desitjos.

I estava bé. I volia seguir. I va caminar.

Poc temps va passar fins que va notar que li agafava la mà. Ella el mirà somrient, i ell li tornà el somriure. Ella va apretar la mà fort, i ell amb l'altre mà l'agafava fort.

- Anem al paradís? - li va preguntar.

I ell li contestà: 

- El paradís és aquí.

Va mirar al voltant, aquella llum, l'aire que l'envoltava, la sensació era bona, els colors, la fragilitat del seu cos, la mà agafada.

El va mirar i va somriure. Buscava el paradís a l'horitzó, al final del camí. 

La va mirar i va somriure. Buscava el paradís a l'horitzó, al final del camí.

I el paradís és ara, ets tu, sóc jo i és aquí.

Benvinguda al nostre paradís.

0 comentarios