FANTASIA

Una flauta sonant, acompanyada d'una arpa genial, tocant una melodia exactament igual que la que el seu cap buscava.

Aquell dia, aquells dies havien estat això, fantasia...

Dies en que el més impossible esdevé. Dies en que qualsevol música, qualsevol acció i qualsevol moment és fantasia.

Setmanes en que una música acompanyada d'una gran veu donava pas a un i altre pensament que portava a la vegada a aquells records que no voldria esborrar mai.

Aquests dies en que ell pensava que les coses eren diferents, pensava que ell era el centre del món, el centre de la fantasia dels del seu voltant, que era totalment indispensable, totalment tot. I poc a poc va anar entenent...

No tot gira quan ell vol, no tot passa quan ell vol, no tot és fantasia. No tot.

I aleshores canten els ocells, i les veus i les melodies que el fan somriure obren un nou camí, acompanyat dels seus i dels altres, no sempre per davant o pensant que hi anava, deixant enrere la fantasia en que vivia. 

Per viure aquesta nova fantasia, perquè sense fantasia no hi ha vida.

Creure en tot per aconseguir tot el que cal. La fantasia no amaga res, ni tampoc ho descobreix, la fantasia és el camí...

1 comentario

[Aiga - 23 de enero de 2012 - 00:51]

Han passat molts anys des que crèia que la fantasia creada dins seu i la realitat que hi havia fora es podien trobar. Eren temps llunyans en què s'esforçaca per cercar el detall que la portés cap a aquell desig visualitzat en l'aire.

A mig camí, es va adonar que no era possible; eren dos móns diferents. L'ànima se li emplenà de dol i el cos de fredor. I, a la cara, un somriure iluminà la necessitat de trobar una espurna brillant en la penombra.

Ara, ja no busca l'espurna ni rebutja la fantasia. Ha après a reconèixer-les com una sola cosa.
El cos s'escalfa i l'ànima s'encén quan apareixen. Finalment és capaç de retenir-les per sentir-les, observar-les i descobrir a través d'elles el que no veu per caminar gràcies a elles en la foscor.