Blogia
uNa NoVa HisTòRia

Pessimisme

Pessimisme

Era una tarda difícil, la pluja, el fred, la foscor provocada pel canvi d'hora de dies enrera em traslladava sensacions dures i difícils d'explicar. Tancada dins meu, pensava, dubtava i em recreava en el meu pessimisme, en el meu jo fosc, en les meves sensacions de compte enrera cap al buit, cap a un forat que m'esperava i que no em deixaria sortir.

Pensava en el que hi havia fora, somriures, alegria, petites llums dins cadascuna de les persones que hi havia fora, a tocar, però fora. Lluny del meu cos, de mi, de les meves sensacions, dures i difícils d'explicar.

No buscava la manera de sortir d'allà, si no tan sols la manera de poder entrar més a fons, de dubtar de tot, del que m'envolta, del que ja he fet i del que vindrà, del que m'espera davant meu, el meu futur i el passat, de si hi ha un perquè en tot això o simplement m'ho mereixo i em passa. Sensacions... dures i difícils d'explicar...

I jo des d'aqui, et proposo una cosa, agafa la mà, no té perquè ser la meva, pot ser qualsevol, però agafa aquella mà que tens al davant, la que va acompanyada d'un somriure, deixa que tagafi, que t'abraci i que et transmeti alguna nova sensació lluny de la teva foscor, del teu forat. Agafa la corda, deixa't salvar...

Busca, i trobaràs, sent, somriu, estima, abraça... Allunya't de les sensacions dures i difícils d'explicar.

Perquè avui és avui, i demà qui sap, perquè no se sap mai si demà serà més clar, perquè aquest segon és el teu, i el següent i l'altre...

Agafa la mà... i vine...

 

1 comentario

Maria -

M'agrada, és pròxim. Els dos primers paràgrafs se m'han fet familiars però dins meu no ho descriuria com pessimisme sinó tristesa i soledat