Blogia
uNa NoVa HisTòRia

benes

benes

Un petit tall, aturat durant 10 minuts veient un ésser que frenat per unes benes intenta desfer-se'n.  Al·lucinat encara per la situació, amb un meravellós canvi de llums i acompanyat per una música que feia embal·ladir a qualsevol, Els meus ulls oberts com taronjes fent girar el cap al voltant del que estava veient. Somnis de llibertat, provant de alliberar-se d'una sensació que tots tenim alguna vegada, agafats de mans i peus tendim a lluitar com a animals embogits provant de salvar la nostra llibertat.

Difícil situació en la que la vida es converteix en una lluita personal per defugir dels lligams que no ens permeten expresar-nos. I poc a poc ho aconseguim, una mà i gaudim d'aquella petita llibertat, experimentem per nosaltres mateixos aquella nova sensació de no haver de voler deslligar-nos de res que ens retengui i alliberem una altre mà...          

...i caminem amb elles, és el que en aquell moment ens permet moure'ns d'un espai que abans lligats no ens permetia... proves i més proves que ens ajuden a intuïr que ens cal també aconseguir la mateixa llibertat amb els nostres peus... i la lluita torna a néixer, un cop lliures del tot aconseguim poder moure'ns per un espai que fins ara ens havia estat vetat, no per la seva llunyania ni per una prohibició expressa. Només per la nostra manca de movilitat. Saltem, i gaudim d'aquesta llibertat, un somriure ens pot venir al cap mentre no parem de moure tot el nostre cos buscant totes les noves opcions que ens dóna el ser lliures. I sentim noves sensacions...

Una música sona i aturat davant aquestes imatges faig girar el cap al voltant d'aeustes meravelloses benes...

 

Gràcies Mireia...

1 comentario

Xanos -

He llegit el teu conte i m'ha fet adonar que mica en mica estic trencant les meves "benes", cada vegada amb menys por de saber si me'n sortiré o no... i és una sensació espectacular! Per primera vegada em sento lliure i faig el que realment vull fer... Sento que mica en mica em vaig coneixent i trobant a mi mateixa, és molt gratificant.

Apala!