Dormir

Dormir, em dius que és la cosa que més t'agrada, si, possiblement, possiblement sigui això però també pot estar acompanyat d'aquesta sensació de tranquilitat que tens al dormir. Entres al llit després d'estar durant moltes hores fent girar el cap i és en aquell moment en que les coses s'aturen. Tot el que t'envolta deixa de ser difícil d'entendre i de construir i veus tot el que t'envolta des d'una posició tan elevada que ja saps abans de pensar el que vols fer i això què és? Somiar... quina explicació més fàcil dels somnis em diràs, però crec que és així, per somiar abans necessitem una estona... uns minuts hores el que faci falta, on ens apartem de la realitat i entrem en el nostre món, el món que sabem que existeix però que mai volem veure tan clar i és aleshores quan nosaltres mateixos triem el bon camí, per un costat sabent que és un somni (quantes vegades ens hem despertat davant d'un somni equivocat... no passa perquè si, ho triem nosaltres...) i per altre banda deixant-nos portar per on realment desitjem, per on la realitat ens vol confondre i just en aquell moment la obviem per deixar clares les nostres preferències...

Així... només així... som capaços d'entrar en el nostre món real, dormim i travessem el mur que no ens deixa veure el que nosaltres realment volem...

I els mals sons? Em preguntaràs... fàcil de respondre, quan fins i tot en aquest món volem apartar-nos e la realitat, del que realment desitjem. aleshores ens fabriquem un error que ens faci despertar i tornar a començar...

Dormir...

1 comentario

[ona sunami - 25 de septiembre de 2004 - 22:24]

No recordo cap nit en la que hagi només dormit, sense haver somiat. És en aquestes hores silencioses, a les fosques, al llit,...quan sóc realment jo. Passo hores i hores i hores somiant, m'encanta. Pensar, decidir, somiar el que realment sento, el que potser durant el dia he reprimit, he callat, o he negat. Em deixo emportar per la imaginació, i visc històries increïbles, sense adonar-me que són només somnis. I de sobte, potser després d'hores, em desperto o deixo de somiar desperta i...és quan ho analitzo que em sorprenc de mi mateixa. Per mi, el somni és el reflex d'algun sentiment que portem dins, encara que estigui tan amagat que ni nosaltres mateixos sabem que existeix. Per això, tots tenen un significat, TOTS. I m'ajuden a reflexionar, a aprendre dels errors i a decidir el que vull, el meu camí... i alhora... em permeten viure històries que potser mai es faran realitat (bé, mentre dura el somni...són ben reals!).
A més, són perfectes! Els pots anar canviant com et vingui de gust. I tirar enrera, i canviar el final... A vegades m'agradaria fer màgia i fer-los realitat per un instant. Però prefereixo que no hi hagi mags! perquè aleshores els somnis deixarien de ser somnis, i els humans no sabríem què vol dir poder somiar.
No deixeu mai de somiar...