La pilota

En Marc va trobar una pilota increïble, la millor pilota que mai hauria pogut trobar. La primera pilota que no li comportava un esforç físic sinó que permetia un moment de relax.
Aquesta pilota gegant generava diferents sensacions, totes elles per això eren bones. A vegades sentia ganes d'abraçar-la, cosa que es feia impossible i aquest afany de fer una abraçada cada vegada més gran a la vegada generava descans i tranquilitat fins que s'adormia, altres vegades, ja tan sols el fet de notar-la a sota seu permetia a en Marc tenir una sensació de domini, de control, una de les sensacions primaries que sempre es necessita.

Com sempre en Marc en arribar a casa ja només pensava en la seva pilota, i aquest no era un dia diferent, però en arribar, es va trobar la pilota totalment desinflada... davant d'això en Marc va anar a abuscar molt ràpidament alguna cosa per provar de posar-hi aire, va començar però no avançava, hi havia un forat en alguna part. Es va posar nerviós buscant el forat, l'havia de trobar, remenava la pilota amunt i avall i no trobava res, l'apretava, la girava, la movia i finalment va trobar un petit forat, va còrrer a la botiga, anava molt ràpid! Va arribar esbufegant i va demanar alguna cosa per arreglar-la. Un cop la tenia va tornar encara més de pressa, saltava sobre tanques, gossos el que trobés.
Va arribar, es va posar a la feina ràpidament, i en 10 minuts ho tenia fet. S'havia d'esperar 4 hores abans de tocar res, era el temps necessari perquè la cola fes el seu efecte.
I ell va estar allà assegut davant de la pilota, mirant el rellotge, donant voltes, buscant coses en que pensar.. i el temps no passava... quan portava dues hores, no va poder més, va començar a inflar la pilota i en el moment d'asseures a sobre el pegat que acabava de enganxar va sortir volant.
Abatut, en Marc va tornar a començar tota la feina ara ja amb una visible tristesa als seus ulls.
Finalment al cap de 4 hores més. Ho va provar i funcionava. Tot arreglat.

Aleshores, desde sobre de la seva pilota, amb els braços estirats va tenir un moment per pensar en tot el que havia passat. Hi havia una cosa que li comportava una sensació de plaer, era perfecte i pensava que era la única cosa que no li donava feina. I en un moment, havia fet un canvi radical, esforç físic, mental... tot!

Va pensar que realment això podia no ser només una cosa que passes amb la seva pilota...
Quantes vegades una cosa que només donava plaer i no suposava cap esforç, s'havia transformat de sobte?
Tot i això havia descobert que treballant per tornar a aconseguir l'objectiu inicial, amb paciència i esforç es podia aconseguir i que cada vegada que això passava l'objecte, la persona o el que fós guanyava amb importància, bellesa i interès, perquè ell hi havia treballat.

1 comentario

[ona sunami - 25 de septiembre de 2004 - 23:09]

Una bonica història i un bon missatge. Mentre llegia... m'he adonat que associava la pilota a algunes coses de la vida quotidiana (meva o de la gent del meu voltant). He pensat amb la feina, els estudis... però sobretot amb les relacions entre persones,i especialment de parella. Moltes persones han viscut una història similar. Estàs amb una persona que també et dóna tranquil.litat, et sents segur, hi penses a cada moment... però un dia, pot ser que la parella, o tu, o la relació s'hagi desinflat(com la pilota). I s'ha de buscar el forat, per poder-lo tapar! A vegades, aquest forat no es troba o no es sap veure, o resulta que hi ha més d'un forat. Quan llegia... he pensat que no totes les pilotes es poden arreglar (ja sé que és una mica pessimista però no té perquè ser trist). Però també és veritat que un forat ben tapat, dóna una força i una estimació molt especials. Quan ets capaç de trobar-lo i solucionar-lo es crea un lligam més fort: estàs davant d'un gran amic, o d'una persona a qui t'estimes molt.
Per què deixem que es desinflin les pilotes???