sóc vermella
Una matinada una línia corba magnífica passejava pel costat del port, aquell dia feia molt de vent i la línia tenia dificultats per anar avançant, de cop i volta va trobar una rodona, es va aturar davant seu i li va demanar perquè portava aquest color blau, la línia desconcertada li va dir: -Blau? Sóc vermella! Sóc una magnífica línia vermella!I va marxar de pressa... Més endavant, un cercle, groc, imponent li va dir amb veu greu: - Per què ets tant blava? Ets maquíssima! i la línia, es va mirar va dubtar i va marxar corrents... Era realment blava? tenia els seus dubtes i aquests es van acabar de consolidar quan un triangle petit petit li va dir a la seva mare davant seu: - Mira mare! Quina linia blava més lletja!
Es va mirar... ella veia vermell però si tothom creia que... No era prou forta, i davant d'això va passar a defensar que ella era de color blau, estava equivocada, però quantes vegades ens equivoquem seguint la majoria, per quedar bé?
made by mooi
1 comentario
bet -