por...

Després de molts de dies sense cap article entro de ple en la por. Com ens afecta la por a la vida, perquè en tenim? Hi ha qui no té por? Invento un conte, i provo d'explicar el que veig...

mireia
La Mireia era una nena de 9 anys, vivia en un poble lluny de la gran ciutat, amagat entre altes muntanyes, ella era filla única i en aquell poble no hi havia gaires nens, així que sovint anava a jugar sola. Una vegada es va allunyar més del compte i va arribar a prop d'un riu, no era de gran cabal i a la riba es podien veure alguns peixos que nedaven tranquils. De cop i volta la Mireia va sentir un soroll, es va girar i les brabques del seu voltant es movien...
fins aquí aquest conte us introduiria en una mena de tensió, però aquesta fora d'allunyar-vos de la història faria que volguéssiu llegir més i més per saber de la Mireia

Pol
En Pol és un nen de 15 anys, tot just entra en el món dels adults i poc a poc va coneixent els seus secrets, actualment en Pol quan surt de l'escola s'ajunta amb mala gent, aquests nous amics, no tenen uns bons hàbits i el que en principi era una relació d'amistat, s'ha convertit en una relació de xantatge, ja que si en Pol deixa d'anr-hi un dia, aquests nois l'han avisat que la seva germana petita podria passar problemes...
en aquest cas, la por que transmet aquest conte ens porta a la indignació, no volem saber més ens molesta aquesta situació, ens agradaria fer quelcom per en Pol

Quantes històries tenim cadascú de nosaltres com aquestes dues d'exemple? Per què la por rodeja la nostra vida? Espero els comentaris...

6 comentarios

[Aurora - 29 de febrero de 2004 - 17:28]

Necessitem tenir por, de la mateixa forma que necessitem ser valents. I de la mateixa que necessitem sentir-nos feliços i tristos, contents i enfadats. Projectem les necessitats del nostre inconscient a la realitat perqué l'inconscient necessita dir la seva, encara que sigui només amb el sentimient que provoca. En realitat crec que utilitzem els sentiments externs segons ens va bé. Si una part nostra necessita dir que està trista i ens va bé plorar, plorem, pensant que és sense motiu. Si una part necessita dir-nos que és feliç, riem tot i que potser el dia que hem tingut no sigui per fer festes. Si alguna part necessita adrenalina, també podem tenir por, perquè això ens fa donar-li els que ens demana.
És vital, i és una part dels nostres sentiments que no s'hauria de menysprear.

[dª¿ªb 3r0s - 04 de febrero de 2004 - 01:47]

Tinc la fama de somniar molt...i el cert és que cada dia recordo el somni que he tingut! L'altra setmana vaig encarrilar un seguit de mals sons que em van fer saltar del llit unes quantes vegades...un d'aquells somnis s'assemblava al de la mireia: coneixia una familia de camp, pare mare i dos fills una nena de 12 anys i un noiet de 6. La família era callada, no hi havia diàleg entre ells. Vaig passar una setmana amb ells i algo misteriós va començar a succeïr, el nen tornava a casa amb signes evidents de maltractament. Al dia següent amb el canell de la ma cremat...com si algú o alguna cosa l'hagués agafat tan fort que...
La família guardava un secret i el volia esbrinar. El somni acaba amb un crit seguit d'un gran bot del llit. La família tenia un esperit maligne que havia escollit el nen per a fer-li mal si algú el delatava! Tot això és un pel extrany...la por no saps quan vindrà a visitar-te...

[Hellcat - 03 de febrero de 2004 - 09:29]

Ens esforçem en no tenir por de res. Amaguem les nostres pors.
Però la por és important. Ens fa estar a l'aguait del que passa al nostre voltant. La absència de por ens faria posar en perill els que estimem i ens envolten.

Hellcat

[bet - 03 de febrero de 2004 - 00:29]

La por en definitiva ens fa lliutar. Lliutar contra tot allò que no volem o q volem canviar. Però sempre, es bo tenir una mà amiga on poder agafar-se i poder sentir-se protegit. Llavors la por, es trenca i pots seguir endavant.

[teia - 02 de febrero de 2004 - 21:53]

tots tenim pors, jo tinc una por que no entenc i que fa ja anys que arrossego, la por a la pluja, però només quan estic d'acampada!! és una cosa que no entenc i que aquest estiu intentaré superar quan vagi de campaments!! és un fita que m'he posat per superar aquesta absurda por i angoixa!!

[Marta - 02 de febrero de 2004 - 00:33]

crec que la por és el màxim condicionant de les nostres vides. Condicionant en el sentit que és el sentiment que més ens afecta i del qual ningú s'escapa.No crec que hi hagi algu que no hagi tingut mai por.El pensament dels humans és el que provoca la por...por a infinites coses, pors tontes i de vegades pànic incontrolable.La por és el sentiment més negatiu, però de la por també se n'apren.Algú un cop va dir que per ser valent abans s'ha de tenir por, i és molt molt cert. La veritable valentia neix quan un s'enfronta a les pors, quan troba raons prou importants com per superar-les.I de fet és llavors quan les pors comencen a perdre la seva força.