Blogia
uNa NoVa HisTòRia

Gat

Gat Volia estar segur del tot, aquell peix era mort? Li esgarrifaven els peixos vius i l'acabaven de llençar de la cuina del millor restaurant, ell ja sabia que sempre que el llençaven estava mort, era una cosa que mai havia fallat, però una i altre vegada tenia aquell dubte. I si per primera vegada es movia? I si anava cap allà i es trobava davant d'un peix ferotge? La seva desconfiança moltes vegades havia fet que altres s'avancessin, i es quedes sense premi, i aleshores veia com finalment, aquell peix era mort, no hi havia dubte, havia perdut l'aliment.
Sempre es feia la mateixa pregunta, per què ell havia hagut d'ésser així? No podia ser com els altres gats i tenir coratge o com a mínim una mica més de seguretat en un fet que no podia ser diferent? Si sempre eren morts? Per què dubtava sempre?

I no només era això poc a poc va anar veient com moltes possibilitats s'esvaïen, una gateta preciosa a qui mai havia gosat dir res per por, una vida millor al costat d'una familia per por a sentir-se tancat, fins i tot, hi havia hagut moments en que no entenia perquè havia deixat de fer coses com avisar als altres gats de que hi havia perill quan ells ho feien sempre.

Necessitava canviar i ho va fer, era al davant de la porta de la cuina del restaurant de sempre, va sortir el cuiner i va deixar un peix suculent. Es va armar de valor i va anar cap a ell, tenia un semblant ferotge! Es va acostar i just quan l'anava a queixalar, el peix va fer un salt i li va mossegar el nas... encara estava viu...

El gat, va marxar esporuguit, i pensava: "Per una vegada!" Però això va ser el començament i és que tot el que el gat feia podia comportar un risc. Però sempre hauria de viure així? L'endemà es va tornar a acostar al peix...
made by mooi
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

4 comentarios

TeSa -

M'ha agradat molt akest conte, per mi té més d'un significat... La vida en si ja és prou complicada i plena de indecisions, per tant, de vegades t'hi has de llençar sense pensar-t'ho gaire pq llavors acabaries sense provar coses noves.. s'ha de ser una mica curiós i atravit! Sempre tens el dubte de si el peix estarà viu o no, el k et falta saber, és si de veritat ho serà... Molt Xula!!! Petons

marta -

La veritat es k a vegades a la vida ens podem sentir així, m'agradat el significat
xq moltes vegades tenim por a fer segons k koses y la insegurat pot amb un mateix.
Yo crec k la inseguretat es pot véncer amb els fets de la pròpia vida, o potser a vegades no...
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Judit -

Un conte interessant eh? M´ha fet pensar...Jo em sento com aquest gat davant de moltes situacions que presenta la vida. La por fa que no faci allò que realment desitjo...i després tinc remordiments de conciència (penso: per què no ho he fet? ho he de fer...he de ser valenta!!) però...quan la oportunitat és davant teu, o no ho fas o et surt malament!! Just el mateix que li ha passat a aquest gat!
Estic segura que a més d´un/una li ha passat algun cop això, i crec que hauríem de fer el cor fort, no pensar i llençar-nos!! Diuen que qui no s´arrisca no pisca oi?? Doncs ja ho sabem...

Anónimo -

la veritat és que pensava que a l'endemà el gat tornaria a tenir por d'apropar-s'hi al peix...peró no i m'ha agradat el final..tots hauriem d'aprendre la lliçó i tornar a intentar allò que pensem que ens sortirà malament...per que mai se sap
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres