La lluna
La lluna estava cansada, portava tota la nit esperant la vinguda del sol sense sort i ella començava a esgotar la paciència, perquè cada vegada trigava més? Eren canvis de 1 o 2 minuts però a ella li molestaven.Un dia, a ple hivern, la lluna va decidir marxar, no era possible que cada vegada ella hagués d'esperar més i més, no podia aguantar-ho.
Aquella nit la foscor va poder amb tot, els animals espantats no sortien, hi havia una calma terrible, i tothom es preguntava on havia anat la lluna?
El sol en arribar al matí va veure com els ocells venien a preguntar per aquest problema, i ell no sabia res, acabava d'arribar!
Va decidir investigar però a la nit, quan no molestes a tothom, i va esperar pacientment.
Al cap d'unes hores, va veure una figura blanca al cel, era ella, la lluna era al cel? Feia una cara d'enfadada...
El sol va esperar que ella parlés, teniapor del que li podia dir, sabia que arribava tard sovint, però això...
El sol, es va posar nerviós i davant el dubte de si la lluna estava enfadada pel seu comportament va optar per dirigir-se a ella.
Li va dir, que cada dia arribava més tard, que ho sabia, però que no s'enfadés! Que per sobre de els seus defectes ella sabia que el sol l'estimava com ningú, ell era l'unic que sempre venia, que sempre era al davant o al darrera, i l'ajudava a mantenir la seva llum.
La lluna, va pensar, va somriure, volia sentir aquestes paraules, i també necessitava recordar que lla sense el sol, era un astre sense llum, sense vida... li va fer un petó...
made by mooi
4 comentarios
Ali -
Lucia -
Segueix així!Mil petons rei
mooi -
Són importants les diferencies entre dues persones, però també es important poder veure en l'altre una llum algun punt que saps que hi és, i que fa que el necessitis i el perdonis, que entenguis que allò no el fa ser pitjor, si no que es una caracteristica pròpia.
En el moment en que això és una realitat, aleshores te l'estimes.
teia -
segueix fent-ne que molen, i no es broma!!!
bona sort!! un petó!!