Un conte

Aquella nit la Laura es va sentir sola per primera vegada, havien passat molts anys i per fi va tenir aquesta sensació que buscava desde feia temps.
Per aconseguir-ho va marxar, va deixar-ho tot enrera i va començar a caminar fins arribar al mig del bosc.
Volia sentir... notar...viure...saber que estava realment sola...

Un cop allà a mitja tarda i estirada sobre les fulles seques, amb el sol que li tocava a la cara i li feia entreobrir els ulls va veure per primera vegada com una fulla es desenganxava del seu arbre. Això la va fer reflexionar, perquè ella havia estat una fulla, i ara queia a terra com ella...

Van passar les hores i la son va poder amb ella, a mitja nit, es va despertar i va veure que el vent que havia fet caure les fulles també havia fet marxar els núvols i que en aquell moment els estels eren el seu sostre, tot d'una... va veure un estel fugaç que travessava el cel, i una alte vegada va veure que hi tenia relació, que ella havia fet el mateix...

Quan es va aixecar al matí un somriure omplia la seva cara, l'alegria havia tornat a entrar al seu cor.
Una fulla com un estel, no marxa de l'arbre buscant estar sola ni canvia la seva posició al cel per la mateixa raó, simplement es reuneixen tant la fulla com l'estel amb d'altres fulles i estels que ja han fet aquell pas i que omplen el terra o la nit...

A partir d'aquí, ella provaria de trobar qui hagués fet aquell pas... però era fàcil, com la fulla i l'estel, la direcció ja estava presa.

made by Moi