Expressió sincera del sentiments

solitud:
[s. XIV; del ll. solitudo, -inis, íd.]

f 1 Estat del qui és sol, del qui viu sol o gairebé sol.

Hi ha vegades que tu o jo ens hem sentit sols. Això no cal dir-ho, ni cal ser un gran expert en sociologia, humanitats o la disciplina que faci falta per saber-ne.
El fet és que la gent tendeix irremisiblement a sentir-se sola.
Aquest sentiment és certament difícil de controlar i ens fa estar, moltes vegdaes, més pendents de superar-lo que de viure.

Perquè no hi ha millor sol·lució que seguir endavant. I posaré un exemple: si ets en un bosc i t'atures, seus a terra i esperes que passi algú, possibement passarà molt de temps abans que puguis trobar una altre persona. En canvi, si tu ets dins un bosc, i camines sempre en la mateixa direcció pot ser que, com en l'altre cas, no trobis ningú però el que saps segur, és que no hi ha bosc etern i per tant un dia sotiràs d'aquell bosc i en un espai obert serà més fàcil trobar d'altre gent.

No sé si és un bon exemple del que em vull referir però amics... endavant, no us atureu en la solitud, sortiu del bosc i trobareu algú.

Un petó.
Mooi