Imatge impossible...
Una vegada hi havia un rei que volia tenir en el seu reialme totes les varietats de terres existents. Volia sortir al balcó del seu castell i veure una jungla, un desert, muntanyes, platjes... Ell sabia del seu il·limitat poder i va creure que allò era possible, comptava amb els més grans pensadors de tot el territori, i ningú fins aquell moment li havia donat encara cap idea, cap inici, cap esperança.
Va arribar un mag al reialme, venia de molt lluny per portar la solució al problema del rei. Ràpidament el rei li donà audiència i ell entra a palau. El rei li demanà la solució i el mag en veure'l tant nerviós va seure i li va demanar que fés el mateix.
El rei, nerviós va acceptar i va seure al tron.
El mag li va demanar:
- És cert que tens tota la riquesa que hi ha al món?
El rei va contestar:
- Si, és cert.
El mag va seguir:
- I aquestes riqueses et donen felicitat? Gaudeixes d'elles?
El rei va negar amb el cap:
-No-va dir- ara ja no, de que em serveixen?
El mag aleshores li va demanar:
-I no et passa això amb totes les coses per les que tant havies lluitat?
El rei va dir:
-Si, aquestes coses i totes perden força quan ja són meves.
Aleshores al mag es va aixecar, s'acostà al rei i li digué:
-Abandona doncs tot això que poseeixes, agafa el teu cavall i emprèn el viatge cap a la terra que desitjes.
El rei li va dir:
Però és que jo vull totes les terres!
Aleshores, el mag finalment va dir:
Si surts ara trobaràs molts paisatges, potser més dels que volies i cada vegada un i un altre de nou.
Si ens aturem per conservar el que tenim i no fem res més que desitjar, no gaudirem de res.
Si marxem a seguir el rastre dels nostres desitjos, aquests són tant infinits que la il·lusió ens fara gaudir de tots i cada un dels moments.
1 comentario
ona sunami -