Llegint tantra.

Avui esgotat de pensar, de viure en el futur, de no saber ni el que faig amb la meva vida fora dels objectius professionals i familiars i tot el que tots, totes i jo sabem he arribat a casa i he marxat. He anat a parar a un camp de futbol, el camp on jo jugaré l'any que vé. Aquest acamp de gespa m'ha semblat un bon lloc i m'he sentat a llegir. Llegia un llibre sobre tantra. Una recomanació d'un molt bon amic. He canviat de postura milers de vegades. Buscant la bona, m'adormia, estava atent... moltes sensacions. He anat llegint el llibre i imaginant les diferents situacions que el llibre m'anava descriguent. Poc a poc he anat descobrint el que el tantra em proposava. Estar amb mi. El jo com a la verdadera divinitat. No està en menospreciar els altres perquè els altres també són en si mateixos una divinitat. Tan sols el fet de veure que en la observació i el coneixement d'un mateix. En la concentració i la posada en llibertat de les pròpies sensacions i els sentits que les dominen pots alliberar una mica més el teu cos i la teva ment dins d'aquest món.

Hi ha coses que em preocupen. No ho puc negar. I coses força importants, però en aquell moment llegia, i he llegit molt. Unes 100 pàgines en una hora i mitja. Fins que forçant la vista ja no veia clares les lletres negres sobre el paper blanc.

Estava aleshores tranquil. Feia temps que no estava amb mi. Feia temps que no em dedicava durant una estona a escoltar-me a sentir el que feia i el que deia el meu cos mentre passava aquelles fulles.
Hi havia vegades que havia de tornar enrera, hi havia vegades que no entenia el que em deia i no ho he tornat llegir. Però no és important. El fet és que he estat només amb mi i els meus pensaments.

Gràcies per llegir això.