Blogia
uNa NoVa HisTòRia

Compromís

Compromís La Marta portava temps guardant aquell anell de compromís a la tauleta al costat del llit.
Les coses havien canviat molt des del moment en que ell, li havia regalat.
Era un anell carregat de sensacions inesborrables i que feia que tornessin molts records que sinó serien perduts.
Aquell anell representava el seu compromís absolut amb la persona que estimava, recordaria sempre el somriure amb el que el va rebre i amb el que ell, li retornava mentre li estava posant. Després les llagrimes de felicitat i a l'hora de temor ho van fondre tot sota una fina capa líquida que feia desaparèixer tots els dubtes.
Cap dels dos dubtava de la possibilitat de que no fos l'altre la persona amb qui havien de passar la resta dels dies.
I així va ser.
Un sol objecte, un anell, però tot el que tenen dues persones al seu cor. Fàcil no?
Aixo diuen...

4 comentarios

Laura -

doncs jo, no em crec res. I m'agradaria veure un no-final que no acabes. explica-me'l?

iona -

que maco,saps amb poques paraules expreses el que sents tan facilment.... ojala tots poguessim, seria tot més fàcil per a tohom

MARTA -

SI TOT ES QUEDÉS EN LA IL.LUSIÓ D´AQUELL DIA. TOT SERIA MÉS FACIL.

MARTA -