Confiança

Tenir confiança no és fàcil i sovint quan l'aconsegueixes aquesta es veu trencada per alguna raó. A vegades aquestes raons estan tant lluny de la realitat que no entens com poden ser tant importants... però ho són. Són coses que per molt poc importants que siguin tenen un moment en el que la seva importància augmenta momentàniament.

3 comentarios

[Anónimo - 01 de mayo de 2006 - 23:42]

La confianza és un sentiment, i com tots els sentiments, de vegades s’encabotem en manipular-lo...No resulta gens difícil manipular-lo pero…s’adonem que ens manipulem a nosaltres mateixos?...Vivim a una societat plena de desconfinces, de rencors, de envetges…
No fem més que aparentar el que no som…tot és un joc que ningú controla, un joc en el que tothom porta una motxilla plena de caretes i segons el lloc i el moment en que es trove trau una o una altra e interpreta el paper que creu que deu interpretar…
D’aquesta manera…on queda la confianza?... Podem confiar en algú?..Hi ha algú que no porte carassa?..On està ixe algu?...La portarà invisible?...

[ona sunami - 04 de diciembre de 2004 - 13:43]

La "confiança" és una paraula meravellosa. Juntament amb l'"amor" i la "sinceritat" esdevé, en molts moments,imprescindible. La confiança cap a altres persones, i la seva cap a tu, fa que sorgeixi un sentiment col.lectiu (ja sigui un grup gran o reduït)en el qual les relacions entre els éssers humans no són només egoistes o interessades; no som una simple suma d'individualitats sinó un col.lectiu compromès i interrelacionat.
Crec que poden existir molts tipus de confiança, tants com persones coneixes. Cadascú t'inspira confiança per uns temes o situacions determinades. I un ha de ser prou observador per reconèixer "el què" i "amb qui" pot confiar a cada moment. Això no sempre és fàcil. I és llavors quan t'adones que has confiat amb la persona equivocada, o com deieu, que la confiança es trenca.
Em rellegeixo el que acabo d'escriure i sento tristor. Tristor per un món fragmentat. Tristor per haver d'anar sempre amb els ulls oberts. Tristor per no poder-ho confiar tot a una mateixa persona. Tristor perquè en alguna ocasió m'he arrepentit d'haver confiat.
Lluitem per reduir la desconfiança que augmenta cada dia en el món. Lluitem per confiar amb els altres, encara que ens suposi vessar alguna llàgrima. Lluitem per poder caminar amb els ulls tancats algun dia. Lluitem per trobar alguna persona a qui poder-li confiar TOT.

[iona - 23 de noviembre de 2004 - 20:39]

També hi ha el factor inseguretat d'un mateix, una persona q és insegura de si mateixa desconfiarà molt més de les persones q té al davant.