Blogia
uNa NoVa HisTòRia

sóc vermella

sóc vermella Una matinada una línia corba magnífica passejava pel costat del port, aquell dia feia molt de vent i la línia tenia dificultats per anar avançant, de cop i volta va trobar una rodona, es va aturar davant seu i li va demanar perquè portava aquest color blau, la línia desconcertada li va dir: -Blau? Sóc vermella! Sóc una magnífica línia vermella!
I va marxar de pressa... Més endavant, un cercle, groc, imponent li va dir amb veu greu: - Per què ets tant blava? Ets maquíssima! i la línia, es va mirar va dubtar i va marxar corrents... Era realment blava? tenia els seus dubtes i aquests es van acabar de consolidar quan un triangle petit petit li va dir a la seva mare davant seu: - Mira mare! Quina linia blava més lletja!
Es va mirar... ella veia vermell però si tothom creia que... No era prou forta, i davant d'això va passar a defensar que ella era de color blau, estava equivocada, però quantes vegades ens equivoquem seguint la majoria, per quedar bé?
made by mooi

1 comentario

bet -

Totalment d'acord. Masses vegades per quedar bé fas, dius, penses, coses que realment no vols fer, ni dir ni pensar... En el fons, és falta d'autoestima, ja que si tu creus q la linia es vermella (es la teva linia) qui te la pot canviar de color? O, qui deixaràs q te la canviï?