Blogia
uNa NoVa HisTòRia

L'ós de peluix

L'ós de peluix Era necessari? Això es preguntava cada dia que passava en Marc, cada dia o més aviat cada nit...
Tenia 12 anys, era alt per l'edat que tenia, mal estudiant però respectat entre els amics en Marc començava la seva vida d'adolescent com la majoria, odiant l'escola, descobrint que no només hi havia nois al món, buscant la manera per ser molt ric sense fer res...

Però en Marc tenia un lligam amb el passat, un ós de peluix, aquell ós cada nit l'acompanyava. No ho deia a ningú cohibit per les rialles que això podia suposar entre els seus companys, però el necessitava...
Li van regalar quan tenia 3 anys, des d'aleshores en Marc i l'ós no s'havien separat mai. Ell no n'estava orgullós, però sabia que era necessari. Com podria dormir sense ell després de tants anys? Era impossible. I nit darrera nit l'ós l'acompanyava en els meravellosos somnis d'un noi adolescent com ell.
Aquell any, en Marc estava decidit a deixar estar l'ós, sabia que l'any que vé començava a l'institut i sabia que aquest any, el seu últim any de primària, tenien una mena de colònies a l'escola. Ell sempre havia estat malalt els anys anteriors, però aquest any no podia faltar, era l'últim!!!

Quedaven 3 setmanes, tenia por... però poc a poc va anar deixant l'ós, es notava insegur, sol en aquell llit tan gros, però no esperava aquella sensació. Les raons per les quals ell havia dormit amb l'ós havien anat canviant durant els anys, primer com a objecte predilecte, més tard per la seva suavitat, després per por i ara? Simplement costum.

I va canviar, en va tenir prou amb una setmana per veure que no era necessari, que havia superat la necessitat de tenir-lo al costat.
Va somriure, va agafar l'ós i el va posar sobre un prestatge de l'habitació. Aleshores se'l va mirar i li va dir: - Ja no necessito que estiguis amb mi a les nits, però tenirte aquí al prestatge em farà recordar sempre la teva importància, la teva utilitat i també recordar que tu no has canviat, però has estat tal com t'he necessitat sempre.
made by moi
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

4 comentarios

guillem -

la relació entre en Marc i el seu osset m`ha recordat a un matrimoni, una mica (i un feldspat): al principi hi dorms xke l'estimes, amb el pas dels anys xke es torna tobet, després per por a ke dormi amb algu altre y finalment per costum. Dormir jnts es la práctica d'amor mes maca sencilla i efectiva, sobretot perke pots passar 6 horetes sense barallarte amb la parella.

3r0s -

VeNuS creus que totes les necessitats acaben transformant-se en costums??
Jo crec que l'amor que el nen sentia vers l'ós era sincer però ignorava que n'hi hagés, fins que ho va descobrir. La sinceritat és una eina fonamental per no caure en la monotonia, una necessitat...i no una costum. Una abraçada moooooio!!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

VeNuS -

Me llegit el conte dues vegades... i he arribat a la conclusió de que les necessitats acaben transformant-se en costums. Potser una mica radical... Però és el que m'ha donat a entendre :P un peto MoIo!

teia -

aquest conte és molt xulo!!! i pot explikar molt bé la veritat d'algunes persones, i a més va bé per reflexionar una mica!!! molt bé!!!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres