Tears of the sun. (Llàgrimes del sol)

Són les 2:14 AM amb una petita llàgrima i amb molta tristesa us escric el que crec que he d'escriure abans d'anar a dormir. Acabo de veure Tears of the sun, i m'ha sabut molt de greu com cada un de nosaltres es mira a cada una de les persones vingudes de l'Àfrica. Allà a la gent la maten sabeu? A part de les enfermetats, de no tenir aliments ni medicaments ni salut ni res de res, a més a més els maten i a nosaltres ens sembla malament perquè quan venen ens treuen la nostra feina, o perquè, i ho sento cada vegada més, fan pudor!

Déu meu, en que ens convertirem després d'això, els acabarem deixant que es morin al seu país i tot per mantenir el nostre "nivell" de vida?

Tenen una cultura diferent, uns costums diferents i fins i tot una olor diferent... tot això és veritat. Però heu vist mai somriure un nen africà? Jo si, i no vull que per culpa nostra no puguin somriure.

És feina de tots i del dia a dia fer entendre tant a tots els que ens envolten com a tots els africans que actualment tenim la consciència de que si són aquí és per sortir d'allà o es que algú de vosaltres s'ha parat mai a pensar si realment ho deixaria tot per anar a un altre país només per sortir de la pobresa la tristor i la mort? No ho farieu vosaltres?

No calen comentaris en aquest text.

Només us demano una cosa. Mireu Tears of the sun i em fareu un favor molt gran.

Gràcies a qui entén aquest missatge.

Moi. Bona Nit a tots.

2 comentarios

[maría josé - 01 de mayo de 2006 - 18:23]

Qué té d’especial el somriure d’un nen africà? Millor dit…qué té d’especial el somriure d’un nen?...Ells no ténen falsetat…ells tot ho fan de forma natural, sense cap intenció de fingir o fer creure allò que no és …
Per ixa raó, quan es veuen a la tv els xiquets africans, amb tota aquella pobrea, la falta d’higiene, de medicaments, de salut,…costa creure com els queden ganes de somriure. Pero són xiquets…
Per altra banda, a quí li agradaria ixir de la seua casa, del seu poble, de la seua ciutat, del seu país…Allunyar-se dels èssers volguts, de la familia, dels amics, de la gent amb la que ha creixcut, amb la que ha jugat, amb la que s’ha barallat….
En fi, només s’ha de pensar això…si alguna persona té el valor d’eixir de tot allò…a un lloc on no coneix ni l’idioma, ni les costums, ni la forma de viure….és perque realment ho necessita, perque allí no es pot viure…
Ixiries tu del teu món sense saber cert on vas ni en quines condicions vas a estar?
Ni tan sols saps si algún dia tornaràs…no cal que contestes…es sap

[eli - 17 de marzo de 2006 - 09:00]

Molt macu aixo k has escrit moi, i gracies per acceptarme com a una persona normal tot i no voler res de la vida xdxd :p.........un mua.......